Dent de lleó

Taraxacum officinale.
Part utilitzada: Flor, fulles i arrel. En aquest cas, fulles.
Origen i hàbitat: Europa. Prats i cultius, vorals ...

Temperatura d'infusió: 100 °C.
Temps d'infusió: 10 min.

La trobaràs també: A la barreja Revitalizante-Anemia.

Propietats de la dent de lleó i usos medicinals: Aperitiva, diürètica, depurativa i colagoga. Digestiva i tònica.

Pren-te una infusió de dent de lleó per:
- Augmenta el volum de l'orina. (Convé a les persones amb gota, reuma o artrosi).
- Estimula i millora la diüresi del cos, ajuda a eliminar càlculs renals.
- Útil en casos de desmineralització i anèmia.
- Estimula les glàndules digestives, la producció de saliva, sucs gàstrics, intestinals, pancreàtics i biliars. També facilita el buidatge de la vesícula biliar (colagoga).
- Molt útil en casos de deficiència hepàtica, hepatitis o cirrosi.
- Actua com a laxant suau sense originar irritació.

Contraindicacions (Per a tractaments llargs, no per a un consum ocasional): Evitar en casos de càlculs en la vesícula biliar o d'obstrucció intestinal, acidesa d'estómac o úlcera gàstrica. No prendre si es té al·lèrgia a les compostes. Està contraindicat prendre quan la persona consumeix medicaments que porten liti o per a augmentar els nivells de potassi, ja que la dent de lleó és ric i augmentaria massa. En el cas d'embarassades o dones lactants, millor fer un consum ocasional.