Card marià

Silybum marianum (L.) Gaertner

Part utilitzada: Fulles, arrels i fruits.

Origen i hàbitat: és una espècie nativa dels països mediterranis, però també d'Àsia, des de l'Índia fins a Siberia. De totes maneres és una planta que avui dia es cultiva a gairebé tot el món per les seves propietats medicinals. Creix a les vores de conreus, camins i carreteres, erms (inclosos descampats urbans), en sòls molt nitrificats, des del nivell del mar fins a 1300 m d'altitud. Floreix d'abril a agost amb aquestes típiques flors d'alguns cards, de color magenta i  molts pètals llargaruts.

Dosi: 3-5g per tassa / 2-3 tasses/dia

Temperatura d'infusió: 100 ºC.

Temps d'infusió: 10 min.

La trobaràs també: A la barreja Hepàtica.

Propietats i usos medicinals: antioxidant, hipolipemiant (com a ajudant per a les dietes d'aprimament), antihipertensiu, antidiabètic, antiateroscleròtic (prevé la formació de plaques d’ateroma i la bona salut dels vasos sanguinis), equilibra el colesterol i protegeix el fetge.  Actua com a antídot davant de diferents verins biològics i químics.

També té una lleugera acció antiinflamatòria i antial·lèrgica. S'estan realitzant estudis sobre la seva activitat antitumoral.

Serveix per:

• Digestions pesades i trastorns digestius d’origen biliar. 
• Redueix l`’acumulació de gasos.
• Aperitiu: Incrementa la gana i la capacitat física.
• Per canvis d'estació o moment és que vulguem donar un cop de mà al nostre fetge (després de medicacions llargues, per Nadal després dels àpats copiosos...)
• Danys hepàtics d'origen tòxic i com a planta de suport al tractament d'inflamacions hepàtiques cròniques, cirrosi per alcohol.

Contraindicacions:

• Hipersensibilitat a la droga o altres espècies de la família de les compostes.
• En casos esporàdics, es poden presentar símptomes gastrointestinals lleus com sequedat de boca, nàusees, malestar estomacal, irritació gàstrica i diarrea; mal de cap.
• Embaràs, lactància: no hi ha dades, s'aconsella no fer servir sense autorització i control mèdic.