Cinnamonum verum, C, zeylanicum
Part utilitzada: Escorça de branques joves.
Origen i hàbitat: És originària del sud d'Índia i Sri Lanka (Ceilan), però també es cultiva a Brasil, Birmània, Indonèsia, Índies occidentals i illes de l'oceà Pacífic.
Temperatura d'infusió: 100 °C.
Temps d'infusió: 10 min.
La trobaràs també: A la barreja Menstrual.
La canyella de Ceilan (Sri Lanka) tenia un preu més alt i no era coneguda a Europa fins al s. XVI encara que sí per romans i egipcis (que la feien servir entre altres plantes per a l'embalsamament de mòmies).
Fem servir la canyella de Ceilan perquè la càssia o canyella de xinesa (o canyella a seques) té major quantitat de cumarines, que en principi no són cap problema, però que si es consumeix molta o molt repetidament pot donar problemes al fetge.
Propietats de la canyella i usos medicinals:
- Digestiva: Estimulant de la gana, digestiva, carminativa, estimula la producció de saliva i sucs gàstrics, redueix l'acidesa.
- Antiespasmòdica (per a reumatisme, neuràlgies i altres dolors)
- Menstrual: Emenanoga (provoca la regla o evacuació menstrual), calma els dolors menstruals.
- Gran antisèptica. Antimicrobiana fins i tot per a alguns tipus de disbiosi
- Mucolítica, expectorant
- En medicina tradicional xinesa: estimulant calorífic (indueix a la sudoració útil en casos de febre), digestiu i circulatori. Com a estimulant se li han atribuït propietats afrodisíaques.
- Antidiàbètica: Està en estudi la seva capacitat antihiperglucemiant. In vitro té efectes similars a la insulina i augmenta la capacitat del pàncrees per produir-la. De totes maneres, encara no hi ha conclusions clares sobre la seva ocupació com a teràpia antidiabètica (En molts casos perquè no s'especifica quin tipus de canyella és, si de Ceilan o Xina)
- Ús extern: Antibacteriana, fungicida.
Contraindicacions (Per a tractaments llargs, no per a un consum ocasional):
- Hipersensibilitat a l'oli essencial o al bàlsam de Peru
- Embaràs amb moderació