Espígol

Lavandula angustifolia Miller

Part utilitzada: Flors.
Origen i hàbitat: És originària de la Mediterrània occidental, sobretot Itàlia i la Península ibèrica.  A Espanya, és present naturalment a tot el litoral mediterrani peninsular i a les illes Balears (subespècie pyrenaica). L'espígol ha estat cultivat des d'antic, encara que avui dia es cultiven sobretot les formes híbrides, més productives. ​ També ha estat introduïda a Ucraïna, Crimea i illes orientals del mar Egeu.

Temperatura d'infusió: 100 °C.
Temps d'infusió: 10 min. Com que és una flor no la bullirem mai, sempre en infusió.

Propietats de l'espígol o lavanda i usos medicinals:  

- Antiespasmòdica: Calma els espasmes musculars (o de les vísceres) quan hi ha inflamació i dolor, per la qual cosa podem dir que és analgèsica. S'usa sobretot per a mals de cap i per a dolors digestius d'origen nerviós

- Sedant i ansiolítica: n'és la propietat més coneguda. Per estrès, inquietud, agitació o insomni. 

La seva capacitat sedant també és útil per a alguns tipus d'hipertensió (per baixar els nervis) i com que és un diürètic suau, complementa aquest efecte en persones hipertenses.

- Digestiva: Segons la font, també té propietats carminatives i activa la vesícula biliar, per la qual cosa millora algunes digestions.

- És antisèptica (a causa dels olis essencials que conté), per la qual cosa es pot fer servir tant internament com externament.

Contraindicacions (Per a tractaments llargs, no per a un consum ocasional):

- Pel seu ús tradicional com a emmenagog i abortiu (encara que no demostrat clínicament) l'OMS desaconsella el seu ús en embaràs. No s'ha establert seguretat en embaràs, alletament o menors de 12 anys.

- Podeu interferir en l'activitat de conduir o amb maquinària pesada

- L'oli essencial té activitat estrogènica i lleugerament antiandrogènica, per la qual cosa es desaconsella en tractaments hormonals.

LAVANDA O ESPÍGOL? 

La traducció principal de lavanda al català és espígol, tot i que també s'accepta la paraula lavanda (sobretot per referir-nos a "l'Aigua de lavanda"). En castellà, però, el que entenem com a espígol en català és lavanda i després tenim el barballó.  Hi ha diferents espècies d'espígol (génere Lavandula) i ens hem de fixar en el seu nom científic per no confondre'ns:

- Espígol (Lavandula angustifolia) - lavanda en castellà: Té fulles estretes i allargades i sol tenir una sola espiga. El seu aroma és més suau i dolç i es fa servir més en cosmètica/relaxació. 

- Barballó (Lavandula latifolia) - Espliego en castellà: té fulles més amples i de vegades diverses espigues per tija. Creix a menor altitud, en zones més pedregoses i té una aroma més forta, rústica i canforada.

Ambdues plantes són mel·líferes (les abelles les adoren) i tenen propietats medicinals similars, sent l'espígol més relaxant. De vegades, el barballó s'anomena "espígol mascle".

- També tenim el Lavandí (Lavandula x Burnatii super / Lavandula hybrida / Lavandula fragrans): és un híbrid entre lavanda i espígol; sol tenir un aroma intermedi i més rendiment d'oli essencial, pel que es cultiva més quan es busca més productivitat en els cultius.